La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) està transformant profundament la manera com les empreses gestionen, analitzen i utilitzen la informació. Eines com ChatGPT, sistemes de reconeixement facial, algoritmes de recomanació o automatitzacions internes permeten augmentar l’eficiència i millorar l’atenció al client. No obstant això, aquesta revolució tecnològica també planteja nous reptes legals que cal abordar des d’una perspectiva de protecció de dades i compliment normatiu.
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) continua sent la base del marc legal europeu, però el seu esperit —basat en la responsabilitat proactiva, la transparència i la protecció de la persona— adquireix ara una importància encara més gran. A més, la Unió Europea treballa ja en una nova Llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act), que busca establir regles clares sobre el desenvolupament, ús i control dels sistemes d’IA segons el seu nivell de risc. Aquesta normativa complementarà el RGPD i afectarà directament empreses de tots els sectors, especialment les que utilitzin dades personals per entrenar o executar algoritmes.
Un dels aspectes més rellevants és la necessitat de garantir la traçabilitat i la transparència dels sistemes d’IA. Les empreses han de poder explicar com es prenen les decisions automatitzades, especialment si afecten persones físiques —com pot ser l’aprovació d’un crèdit, una selecció de personal o una campanya de màrqueting personalitzada. El dret de l’usuari a rebre “una explicació significativa” de les decisions automatitzades és una exigència directa del RGPD que sovint s’infringeix per desconeixement o manca de supervisió tècnica.
D’altra banda, qualsevol empresa que incorpori IA hauria de realitzar una avaluació d’impacte en protecció de dades (EIPD) abans d’implementar el sistema. Aquesta anàlisi permet detectar possibles riscos per a la privacitat, establir mesures preventives i demostrar el compliment davant l’Autoritat de Protecció de Dades (AEPD). En molts casos, també serà necessari designar un Delegat de Protecció de Dades (DPD) que supervisi el correcte tractament de la informació i l’aplicació dels protocols interns.
Els riscos no són només legals, sinó també reputacionals. Un ús indegut de la IA pot provocar pèrdua de confiança dels clients, sancions econòmiques o danys a la imatge corporativa. Per això, és fonamental adoptar una estratègia de governança de dades que impliqui tota l’organització: des del departament legal fins a l’equip tècnic. Aquesta estratègia hauria d’incloure polítiques clares sobre:
Com es recullen i s’emmagatzemen les dades.
Qui té accés als sistemes automatitzats.
Quines mesures de seguretat tècnica s’apliquen.
I com s’informa els usuaris sobre l’ús d’IA en els seus processos.
També és recomanable revisar i actualitzar els contractes amb proveïdors tecnològics, especialment si aquests intervenen en el tractament de dades personals o en el desenvolupament de solucions d’IA. La responsabilitat entre el responsable i l’encarregat del tractament ha d’estar clarament delimitada, amb clàusules específiques sobre confidencialitat, seguretat i ús de dades.
En paral·lel, cal reforçar la formació interna de tot el personal que gestiona o té accés a informació sensible. La sensibilització sobre privacitat i compliment legal és un pilar essencial perquè la tecnologia es faci servir de manera ètica i responsable.
En definitiva, la intel·ligència artificial no és només una eina tecnològica; és també un repte jurídic i ètic que requereix una visió global. Les empreses que integrin la IA dins els seus processos han d’assumir el compromís de garantir el respecte pels drets fonamentals, la transparència i la seguretat de la informació. Amb una bona planificació i un assessorament adequat, és possible aprofitar tots els avantatges de la IA sense posar en risc la confiança ni el compliment normatiu.